Porto una setmana de vacances a Mexic!jejeje estarem una setmana i mitja mes visitant Pue to Escondido, Chiapes, Riviera maia, entre daltres!

mes informacio sobre la ruta que estem fent

bones vacances a tots i totes!

La setmana passada vaig tornar a Madrid amb l’AVE per tal de presentar un dels entregables de la primera anualitat del projecte INREDIS. Un dels projectes en els que participo més activament com a investigador amb TMT Factory.

Particularment vaig presentar l’entregable E.2.1.5 sobre l’estat de l’art en l’entorn de les compres de productes i serveis, dintre del paquet de treball 2, del qual jo n’era el responsable.

El Víctor que venia amb mi em va gravar mentres presentava l’entregable a la resta d’investigadors del projecte, i d’aquesta manera puc estudiar els meus errors en presentacions en públic. Hauré de preparar-me-les una mica millor! jejejeje

La Marta m’ha enviat un vídeo brutal, del qual espero investigar-ne una mica més qui n’és l’autora del gran speech, la data i el per què. Espero que us agradi.

Això és lluitar pels valors d’una societat!
A partir d’ara potser tens una nova heroïna en el teu blog!!

Fa temps que estic investigant com convertir una web en web semàntica, i buscant vaig trobar un script que construïa una hCard de Microformat.

Espero que próximament a TMT Factory poguem presentar un dels projectes que tenim en ment, i us pugui ensenyar una Web Semàntica, i explicar-vos com fer-la, i ja entrar en aquest món de la Web 3.0, de moment, provarem els microformats…

Aquest dilluns 9 de juny de 2008, he presentat el meu primer article en el congrés Interacción 2008, sobre la interacció persona-ordinador, que s’ha celebrat enguany a Albacete, casualment la ciutat dels meus amics de Suècia! jejejeje

L’article bàsicament explicava el desenvolupament que estem duent a terme en el projecte INREDIS d’una plataforma colaborativa, que ens serveixi a tots els socis del projecte treballar plegats sobre una mateixa interfície de calendari o bé tenir una agenda de contactes, un repositori de documents del projecte, entre d’altres, i que ademés és accessible. Aquest és el punt més important, ja que no havíem trobat cap GroupWare accessible que s’adeqüés a les nostres necessitats, i per aquesta raó l’hem desenvolupat des de zero.

Us adjunto la presentació que vaig fer en power point, i també el paper.

| View | Upload your own

El blog compleix un any!

Un any on us he explicat els meus viatges a la Xina, a Irlanda, al Marroc, a Escòcia, a la Vall de Boí, a Itàlia.

També he indagat una mica sobre la història d’un poblat xinès i un paquistanès, la guerra de les galàxies, els robots, la semapedia, els cotxes del futur, el brutal concert del Roger Waters a Barcelona o de l’increïble discurs d’en Quim Monzó (que tantes visites m’ha donat) o el fascinant missatge d’Steve Jobs.

Les aventures del bàsquet amb el Sant Feliu també van ser emocionants d’explicar, una temporada per no oblidar mai…

També ha estat un any on he canviat de treball, on estic coneixent gent molt especial, i també de domicili per compartir-lo amb la Marta…

Gràcies a TMT Factory cada dia veig com es pon el sol… i un dia qualsevol estenent la roba des del terrat de casa també es pot veure un bonic cel.

Una setmana després de tornar d’Escòcia puc dir que aquest país m’ha fascinat. Com ja ho va fer Noruega en la seva visita el 2005, Escòcia m’ha sorprès per la seva espectacular natura, llacs, muntanyes, boscos, mar, llum, núvols, el sol, ….

S’ha de dir també que la gent escocesa és molt agradable i en tot moment ens han ajudat a trobar els recòndits bed&breakfast que havíem reservat i fins i tot l’aeroport de Prestwick, que és complicat trobar desde Glasgow, encara que un encarregat de benzinera (que llegia un article sobre com fabricar una bomba) a Glasgow ens va guiar perfectament.

El que més m’ha soprès i recomano és potser el llac Ness des del castell d’Urquhart, Edimburg, els seus esmorçars, el seu temps i l’illa d’Skye. Aquesta última en majúscules… tot i que només vem poder veure la costa oest, les seves muntanyes, i tastar el seu whisky! jejejeje

Aquí unes fotos…

En 6 hores la Marta i jo estarem en un avió RyanAir volant cap a Glasgow per a començar el nostre periple per terres escoceses. La setmana santa de l’any passat ens vem aventurar a visitar el sud d’Irlanda, i la veritat és que a mi em va encantar! Els seus paisatges, ciutats, castells, pubs, música, el mar…

Escòcia promet paisatges encara més excitants, castells encara més espectaculars, i molta pluja i fred segons les previsions meteorològiques! jejejejejeje

De moment ja tenim la maleta a casa preparada, amb una guia de viatges d’Escòcia Penguin (seguint el boicto a Lonely Planet que vem prometre després de fer el trecking per les gorges del Todra, al Marroc i on quasi ens perdem), i ja tenim marcada la ruta que farem.

Dues nits a Edimburg esperem que siguin suficients per veure una mica aquesta ciutat que sembla meravellosa, una nit aprop del llac Ness, esperem que sigui suficient per veure (o no) el mostre a través de la seva boirina, dues nits a la recomanada per tothom illa d’Skye (on ha estat difícil trobar-hi bed&breakfast) on esperem que no plogui prou per fer-nos desistir veure els paisatges, i finalment a Oban hi passarem l’última nit… hi veurem balenes?

Com alguns sabran, ja tinc Roomba a casa per ajudar-nos a netejar-la! jejejejeje gràcies a un viatge a Estats Units del pare de la Marta, ja tenim aquesta màquina passejant-se per casa nostra!

Per qui no ho sàpigui, una Roomba és un robot intel·ligent que aspira la casa de manera autònoma. Després de veure com funciona, puc dir que els algoritmes que utlitza estan molt treballats.

L’altre dia, l’Amadís m’enviava un link del Periódico de Catalunya, on s’anunciava que l’escriptor Ken Follet havia escrit la continuació del llibre (arxivenut) de Los Pilares de la Tierra, que s’anomena Un món sense fi.

Davant de la bogeria que hi ha (i hi havia) amb el llibre Els pilars de la terra, vaig decidir llegir-lo fa un parell o tres d’anys, i la veritat és que no he trobat cap llibre que m’hagi decepcionat tant en la meva vida.

El vaig trobar el llibre més llarg, insípid, poc interessant, amb menys intriga i fàcilment endevinable que havia llegit mai.

Continua llegint…